Tú, benamat
Tú, benamat
Quan la tristor apareix,
una riu de vida, l’apaivaga…
Quan la desesperança frueix,
una espurna de llum, l’esvaeix…
Mentre la serenor dissipa la foscor del cor,
la pregària en el pensament, acull la claror.
En forma de música, et fas escoltar.
En forma de Verb, et fas llegir.
En forma humana, et fas present.
Sense forma, et fas estimar.
En cada cos, et fas germinar.
En cada sospir, et fas implorar.
En cada batec, et fas sentir.
En cada pas, et fas camí.
Emmirallant el teu Ser
enmig la incredulitat,
t’albiren aquells ulls distrets,
com joglars entremaliats.
Font i natura, sacra sepultura.
Morta la ignorància, renaix la cordura,
de l’humà, del nadó,
de l’animal dins la presó,
de la idea, del pregó,
de la creença que se’n fa ressò.
En cada albada, et fas germinar.
En cada silenci, et fas invocar.
En cada galivança, et fas sentir.
En cada inici, et fas camí.
En forma de música, et fas romandre.
En forma de Verb, et fas concebre.
En forma humana, et fas recordar.
Sense forma, et fas benaurar.
Olga Sànchez Centeno
18/XI/2024
