MULTITUT SENSE NOM
MULTITUT SENSE NOM
Plores amagada, boca silenciada,
ànima torturada, cor aterroritzat.
Et creus que no et veig,
pensas que estàs sola,
dins aquests rius de sang,
per culpa d’un tortuós i malalt cor.
Les ferides del teu cos
et van recordant a cada moment
la por a viure,
el temor d’estimar.
Veus trencades pels crits de socor,
dirigides a aquells dels oíds sords.
Mirades compasives als teus companys,
davant uns ulls tancats, davant uns ulls cobards.
Mans tembloroses davant els teus fills,
dins del seu món tancat, plé de fantasmes i horrors.
Surts per la porta, et preguntes què passarà,
amagant les ferides pensant qui ho notarà, quans et repudiàràn.
Crits de guerra, batalles internes,
ràbies acumulades, pérdua d’identitat.
Sentiments d’impotència,
llàgrimes de culpabilitat
per no poder tornar a ésser aquella nena apasionada,
aquella nena il.lusionada, aquella nena d’esperança
que feia rodar el motor de la vida, de l’amor
de la bellesa que comporta
el viure en LLIBERTAT!!
TU DÓNA!!
Signe de valentia, expressió de bellesa,
paisatge de l’amor, música de l’esperança,
gràcies per donar la vida d’on no hi ha,
gràcies per encendre el foc de la teva passió
que va escalfant cors congelats, ànimes perdudes.
Gràcies per tenir aquests braços
per poder abraçar fins i tot el que no s’ho mereix.
Gràcies per escoltar totes les paraules del silenci,
un silenci que et transment
les guerres més crudesi l’amor més intens,
un silenci discret i profund,
tortuòs i gratificant, inmens i savi,
per aquestes paraules que mai son dites,
pero si escoltades.
Recorda sempre que el Sol surt per a tots,
i que la lluna és possa sempre
a la teva disposició per recordar-te
que el demà espera la teva llum
per il.luminar a tots aquells que no hi veuen gens.
Mai amaguis aquesta flama
que va néixer del teu interior,
lluita i avivala cada dia més i més
fins cremar tot allò que no desitjes…
AMB EL FOC DE LA LLIBERTAT.
DE PART DE LES ÀNIMES PERDUDES..
PEL CAMÍ A LA VERITAT…
FRUIT DE LA LLIBERTAT.
OLGA SÀNCHEZ I CENTENO