LA PLUJA
Eterna mirada,
la del descobriment
de la pluja de les llàgrimes
en el transcurs del temps.
Camí indomable
només en aparença,
cruïlles complexes
en plena vivença.
Moments del despertar
engrescat en un dolç somriure,
reflexant el pesant caminar
que es dibuixa a l’escriure.
Pensaments ferotges
et van desfén la il.lusió
en una vida plena de rellotges
que t’endinsen en la confusió.
Confiança traïda
desconfiança maleïda
on vas vell caminant
on vas sempre dubtant.
Les flors et saludan
les pedres et donen pas
i mentres tu vas demanant
tenir la felicitat a l’abast.
Fa temps que no somrius,
fa temps que no hi vius,
ja no veus els motius
que et portaven a aquells nius.
Trobar l’eix de la teva vida
és tornar al punt de referència,
de l’inici del punt de partida
del naixement de la forta essència.
Buscant el destí
hi vas fent camí,
entre plors i alegríes,
obeïnt els teus guies.
El final és l’inici,
dins l’inici és l’objectiu,
l’objectiu és la meta
de la causa de l’existir.
OLGA SÀNCHEZ I CENTENO
MALGRAT DE MAR
27/05/2007