ESPAIS

Espais

 

Oxígen, que vas sense
parar per tot arreu

 

Oxígen, que entres,
surts,

envoltes i tornes a
volar.

 

Oxígen, que acariciant
vas a tot,

tocant vas a tothom,

sense que ningú et
pugui atrapar…

vas i vens, en
silenci,

donant vida, treient vida.

 

Llibertat anyorada,
la del ser humà,

somnis per aconseguir
l’espai de l’Oxígen.

 

Avarícies trencant, qualsevol
llei natural,

poders aprisionant,
la base de tota existència.

 

Espais…… 

 

Egos manipulant qualsevol
veritat,

Control destruint l’energia
en moviment,

apagant la llum,
apagant la brillantor de les il.lusions.

 

Suprimint l’oxígen
que ens alimenta, que ens dona vida,

ofegant a la serena
llibertat infinita,

dins un món tancat,

dins un món totalment
limitat. 

 

Espais….

 

Espais invisibles, a
la mà de tothom,

Espais ilimitats, espais infinits,

sense temps, sense definir,

sense judicis, sense paraules,

sense res i amb el tot,

 

amb aire, amb oxígen,

amb amor, amb puresa,

amb tolerància, amb
acceptació,

amb  respecte, amb moviment,

amb força, amb serenitat,

amb saviesa, amb llibertat.

 

Sons infinits dins l’espai,

notes definides per l’espai,

les que escolten els oíds,

les que dicten tots els cors.

 

Navegant van per l’espai,

les veus del ser humà,

atracant als ports de la saviesa,

les cançons compostes per la humanitat.

 

Espais….,

Murmura l’aire quan roça la teva pell,

Espais….,

Recorda la mar xocant contra la roca,

Espais….,

Mostra l’arbre al donar-te ombra,

Espais…,

Transmet el fill al mirar a la mare,

Espais…,

Li diu el Sol al posar-se la Lluna.

Espais….,

Li suplica el teu cor a la teva freda ment.

 

Espais…., respira

Espais…., respira

Espais…, respira.

 

OLGA SÁNCHEZ I CENTENO

04/08/2008