IDENTITATS GLOBALS. DE L’HOMOGENEÏTZACIÓ GLOBAL A LES RESISTÈNCIES LOCALS
Autora: Olga Sànchez i Centeno
Data: Desembre de 2020
La cançó [1]”waka waka” que interpreten Shakira juntament amb el grup sud-africà de fusió afro, sembla que prové d’una marxa militar dels scouts o soldats camerunesos que feien anar en els conflictes bèl·lics. Dit context històric, es veu reflectit en la pel·lícula [2]“Cuatro Plumas” dirigida per Shekhar Kapur. Es pot apreciar una escena on soldats africans prenen una presó britànica en el segle XIX. Entorn l’any 1986 la va popularitzar un grup camerunès anomenat [3]”Golden Sounds”, compost per membres actius de la guardià presidencial del Camerun. La cançó, en format de cançó pop, pretenia honorar els soldats del país (la part que representa Shakira comença en el minut 7.14).
Més endavant, l’any [4]1987, dita cançó va sortir del continent africà per arribar, en format del ball anomenat “merengue”, a República Dominicana, interpretant-la les “Chicas del Can”[5] fins acabar com a himne oficial del mundial del 2010, representant el futbol, simbologia dels estats nació i la competició -esportiva- entre ells. Enlloc de soldats, s’ha traslladat a nivell esportiu. Tot i així, la simbologia de competència i de lluita entre regions local és evident usant un producte global com ho és el futbol.
Un cop contextualitzada la cançó, observarem que s’incorporen diferents elements que ens inicien un debat sobre la globalització, la multiculturalitat o les diferents cultures homogeneïtzades.
Primer de tot, el “waka waka” prové d’una indústria cultural multinacional que externalitza, mitjançant una potent xarxa de distribució, la cançó per tal de crear una cultura, la del futbol mitjançant la qüestió oposada, és a dir, els estats-nació. Tal com ho reflecteix Rosneau (Uriel Beck, 2018: pp. 60-61):
“La globalización significa, en su marco referencial, […] que ahora ha empezado la política post-internacional en que los actores nacionales-estatales deben compartir escenario y poder globales con organizaciones Internacionales, así como con empreses transnacionales y movimientos sociales y políticos transnacionales. […] Existen también dos ámbitos claves de la sociedad global: a saber, la sociedad de los Estados, donde las regles de la diplomacia y del poder siguen siendo unes variables clave; y el mundo de la subpolítica transnacional donde se dan cita actores tan distintos como las empreses multinacionales, Greenpeace, Amnistía Internacional […] etcétera, etcétera.”.
En el cas que ens ocupa, també inclouríem la FIFA, Sony Records, etc. De fet, tal com explica Kevin Robins (Uriel Beck, 2018: pp. 72-73):
“Las empresas que se proponen dominar el mercado con la fabricación de símbolos culturales universales utilizan a su manera el mundo sin fronteres de las tecnologías de la información, de las que, por su parte, da complida cuenta Rosneau. Los satélites permiten susperar todas las barreras de clase y las fronteras nacionales e introduir el rutilante mundo occidental […]. Se está llevando a cabo una revolución cultural y social como consecuencia de la globalización econòmica, afirma un locutor de la CNN”.
En segon lloc, veiem com la lletra de dita cançó està carregada d’un simbolisme que recorda els vells camps de batalla de les nacions-estat -donat que és una cançó que usaven els soldats camerunesos-, sota la bandera d’un esport global. Aquest himne mundial de Shakira que diu així: [6]“caen las murallas, va a comenzar la única justa de las batallas” mostra la competitivitat per l’hegemonia del poder dels estats-nació, això sí, disfressada de futbol. Aquesta cultura esportiva, que reuneix persones d’arreu del món de diferents classes socials, de diferents cultures i localitzacions, sota la mirada i l’hegemonia econòmica de les multinacionals que gestionen dit fenomen mundial.
En tercer lloc, es pot observar en el vídeo que surten nens de l’Àfrica ocupant el seu temps jugant al futbol fora del glamur i dels focus de les grans estrelles de futbol que acompanyen gairebé tot el vídeo. El futbol i el glamur, que juntament amb la cançó de Shakira, una artista de referent internacional, creen una [7]”hiperrealitat”, tal com observava en Jean Baudrillard, subministren somnis als infants africans desdibuixant la realitat que viuen de manera quotidiana i amagant les desgràcies que viuen cada dia, causa de tantes emigracions cap a occident cercant falsos somnis, i trobant-se de front amb les fronteres dels estats-nació. Això, els que poden arribar a port. Tal i com apunta Arjun Appadurai (Uriel Beck, 2018: pp. 86-87):
“Inclusive las situacions de vida infrahumana, sostiene Appadurai, que mantienen a los hombres esclavos de unes circunstancias brutales y escandalosas -el trabajo infantil, personas marginades que viven en y de los desechos de las metrópolis.-, están abiertas al siniestro juego de las imaginaciones fabriadas cultural/industrialmente hablando. La depauperación irrumpe y hasta se duplica tal ven en las brillantes formas de mercancía de la vida posible que seducen por doquier con la omnipresencia de la publicidad estàtica y móvil. Este nuevo poder de las industrias de la imaginación significa que formas de vida locales se remueven y rellenan con -prototipos- que procedent social y espacialmente de lugares completamente distintos. La vida propia y las vidas posibles se ven abocades de este modo, a una irónica contradicción, pues, como se ha dicho, inclusive la miseria surge y se perpetúa bajo el poder del mercado de vidas imaginarias y permanece adherida a -y contenida en- la circulación global de imágenes y los prototipos, circulación que mantiene pujante (por activa y por passiva) la economia de la cultura”.
En quart lloc, un detall petit però molt simbòlic. Algunes estrofes de la cançó acaben, a diferència de la marxa militar, dient [8]“Porque esto es África”. Ens hauríem de preguntar, això realment és Àfrica? Quina realitat distorsionada estan enviant al món? Els africans d’altres països es sentiran identificats? Quina marca cultural volen crear amb aquest himne?. “África no es un continente sino un concepto” (Uriel Beck, 2018: p. 51).
Aquesta frase de la cançó, que es repeteix diferents cops, quin missatge s’intenta donar a les masses que escolten i taral·legen la cançó?. Volen crear una identitat envers aquest mundial en nom d’Àfrica?. Veiem doncs, com els espais transnacionals desvinculen i descentralitzen el territori per portar-lo a un mon immaterial, sense fronteres, sorgint així, un tercer camí, interrelacionant conceptes, cultures i nous paisatges socials que enllacen i modifiquen els llocs de procedència i de destí.
“África ha perdido su emplazamiento geográfico. […] África representa una visión, una idea, de la que se pueden sacar elementos concretos para una estètica negra, però sin que esto sirva en definitiva para fundamentar, crear o renovar una identidad nacional […]” (Uriel Beck, 2018: p. 51).
De fet, aquestes cultures diferents que surten en el vídeo (tan els jugadors com els ballarins com els nens que surten jugant el futbol en un camp de terra) es visualitzen ubicats en posicions diferents dins l’estructura social, és a dir, en diferents estrats socials i en diferents espais. En canvi, tots comparteixen uns ideals. Un d’ells és el futbol. Veiem doncs, com es genera una “tercera cultura”, on es fusionen diferents identitats creant-ne una global per poder sobreviure en aquest món tan complex i dinàmic. Es crea una “[9]glocalització”, tal com sosté Robertson, on cadascú amb les particularitats de la seva cultura local, agafa trets culturals del món global.
Aquest tret cultural, els uneix juntament amb les samarretes dels equipaments del futbol, o bé, amb l’ideal que representa la cantant Shakira amb les seves danses més tribals i cançons pop, amb les quals s’identifiquen moltes noies que aspiren a ser com ella. Es pot observar com emergeix una identitat que no té res a veure amb la nacional, que pot ser cultural -d’estil-, d’identitat femenina, artística, etc. Ferran Sáez Mateu ho explica així: “[…] i és que vivim en un món culturalment homogeni […] Si ara jo surto al carrer i començo a taral·lejar una cançó coneguda, per exemple del Michael Jackson, qualsevol noi que passi pel carrer la podrà continuar, però si me n’anés a Antananarivo, que és la capital de Madagascar, el noi que passaria per allà també la podria continuar […]” (Ferran Sáez Mateu, 2010: p. 29). El mateix succeeix amb els noms dels jugadors de les seleccions de futbol o amb les cançons de Shakira. “Això genera una sèrie de cercles concèntrics entre persones que tenen aquestes afinitats que al final, paradoxalment, acaben generant identitats” (Ferran Sáez Mateu, 2010: p. 29). O bé, tal com observa Kebin Robins (Uriel Beck, 2018: p. 71):
“El desarrollo del mercado mundial, según sostiene […] Kebin Robins, tiene consecuencias importantísimas para las culturas, identidades y modos de vida. La globalización del quehacer económico está acompañada de olas de transformación cultural, en el seno de un proceso que se llama “globalización cultural”. […] Aquí se trata de la fabricación de símbolos culturales, una realidad que se viene observando desde hace ya bastante tiempo. […] han adoptado para este problema una postura que se acerca bastante a la -tesis de la convergència de la cultura global.Según dicha tesis, se està produciendo una paulatina universalización, en el sentido de unificación de modos de vida, símbolos culturales y modos de conducta transnacionales. […] se ven los mismos culebrones televisivos, se llevan los mismos vaqueros y se fuma el mismo Marlboro como signo de una -naturaleza libre e incontaminada-. En una palabra: que la industria cultural global significa cada vez más la convergència de símbolos culturales y de formes de vida”.
Un cop realitzat aquest breu anàlisi, podem concloure que, actualment, una globalització cultural lineal en el sentit d’unificació del món segons el model de la “mcdonalització” com una diversitat cultural homogeneïtzada, és parcial i queda incomplerta. De fet, parlar d’una diversitat homogeneïtzada, en principi, sembla una contradicció en sí mateixa, donat que, quan hi ha diversitat, la homogeneïtzació desapareix.
Altra cosa, seria una diversitat globalitzada, legitimada i/o institucionalitzada, és a dir, una diversitat sota uns paràmetres globals establerts, legitimats i institucionalitzats com a propis del món global. Tot i així, el fet de compartir molts nexes d’unió gràcies a les tecnologies i als mitjans de comunicació de masses (internet amb les xarxes socials, etc.), on tothom podem reconèixer-nos i identificar-nos en l’altre per escoltar el mateix, observarem que cadascú ho fa amb influències de la seva cultura local, donat que és la nostra forma d’expressar-nos i d’estar en el món social. En el llenguatge es veu clarament. Podem parlar tots anglès però el cervell el tenim configurat segons el llenguatge matern (que pot coincidir amb la llengua vehicular de la cultura local), i les nostres accions i comportaments, es reflecteixen en dita configuració, donant una particularitat a la generalització que vivim cada dia.
Cal entendre que les particularitats, constantment, estan en procés de canvi, com també les generalitzacions, estem davant d’un món dinàmic deixant enrere el món estàtic i més limitat dels estats-nació.
“Y sin embargo, des-localización y la re-localización no significan automàticamente el renacimiento de lo local, […] pues en la resurrección de lo local se suprime la des-localización. La re-localización, […] que ha atravesado la fase interminable de la des-localización no se puede equiparar con el tradicionalismo lineal a machamartillo ni practicarse como un provincioalismo obstuso […]. La des-localización y la re-localización consideradas conjuntamente tienen consecuencias múltiples, però ante todo ponen de manifiesto que las culturas locales ya no pueden justificarse, determinarse ni renovarse contra el mundo. […] Según Giddens, de tradiciones con medios tradicionales, aparece la necesidad de re-localizar tradiciones des-tradicionalizadas en el contexto global, el intercambio, el dialogo y el conflicto translocal. Se da un renacimiento de lo local no tradicionalista cuando se translocalizan globalmente las particularismos locales y se renuevan de manera conflictiva”. (Uriel Beck, 2018: p. 76-77)
“Molta gent s’està construint unes identitats tan plenes de nusos i de complexitat que fan que la seva vida sigui tan difícil com la que va dur la seva àvia que, per les raons que fos, no encaixava amb el patró d’aquell moment” (Ferran Sáez Mateo, 2010 p. 36). És tan complex el món actual, que al final, es pot crear una dissonància cognitiva, on qualsevol individu, es pot perdre per la complexitat de les diferents identitats dinàmiques assolides com a pròpies.
BIBLIOGRAFIA
Beck, U. (2018). “¿Qué es la globalización? Falacias del globalismo, respuestas a la globalización”. “Capítol IV: La apertura del Horizonte mundial: hacia una sociologia de la globalización”. Espasa Libros S.L.U. Barcelona: Paidós
Sáez Mateu, F. (2010). “De la identitat als nusos identitaris”. [Article en línia]. [Data de consulta: 15 de desembre de 2020]. Recuperat de: cv.uoc.edu
Resina, J.A. (. ). “Globalització i identitat nacional, pp. 64-68”. Revista Idees núm. 38. [Article en línia]. [Data de consulta: 15 de desembre de 2020]. Recuperat de:https://raco.cat/index.php/Idees/article/view/289388/377750
Slavoj Zizek. “De las guerras culturales a la lucha de clases … y viceversa. La nueva lucha de clases, pp. 62-74”. Editorial Anagrama. [Article en línia]. [Data de consulta: 15 de desembre de 2020]. Recuperat de: https://ra.biblioteca.uoc.edu/prestatgeries/articles/protegits/04518/60004.pdf?ts=1608571700431
Leyton, G. (2018). “Baudrillard: teoria de la hiperrealidad”. [Article en línia]. [Data de consulta: 19 de desembre de 2020]. Recuperat de: https://aion.mx/filosofia/baudrillard-teoria-de-la-hiperrealidad
Shakira (2010). “Waka Waka (Esto es África) (Canción oficial de la Copa Mundial de la FIFA Sudáfrica 2010)”. [Article en línia]. [Data de consulta: 15 de desembre de 2020]. Recuperat de: https://www.youtube.com/watch?v=dzsuE5ugxf4
Frandeccai (2011). “Las Cuatro Plumas – waka waka”. [Article en línia]. [Data de consulta: 15 de desembre de 2020]. Recuperat de: https://www.youtube.com/watch?v=VVzCMRE9a9o&feature=youtu.be
Empire Stage Events (2012). “Original Zangalewa. Waka waka”. [Vídeo en línia]. [Data de consulta: 15 de desembre de 2020]. Recuperat de: https://www.youtube.com/watch?v=czaRA68QkT8&t=380s
Renny Morales, C. (2010). “El verdadero significado de la canción WAKA-WAKA”. [Article en línia]. [Data de consulta: 15 de desembre de 2020]. Recuperat de: https://supercastellania.blogspot.com/2010/07/el-verdadero-significado-de-la-cancion.html
Fernández, I. (2012). “Las chicas del can. El negro no puede”. [Vídeo en línia]. [Data de consulta: 15 de desembre de 2020]. Recuperat de: https://www.youtube.com/watch?v=QNg5RqLelqc
[1] Vídeo de Shakira, “Waka Waka”: https://www.youtube.com/watch?v=dzsuE5ugxf4
[2] Escena del film “Cuatro Plumas” on poden apreciar una escena on els soldats africans preñen la presó británica en el segle XIX mentre canten el Waka Waka com un himne. https://www.youtube.com/watch?v=VVzCMRE9a9o&feature=youtu.be
[3] Vídeo del grup Golden Sounds: https://www.youtube.com/watch?v=czaRA68QkT8&t=380s
[4] Dades dels anys de publicació de les diferents versions de la marxa militar “Waka Waka”: https://supercastellania.blogspot.com/2010/07/el-verdadero-significado-de-la-cancion.html
[5] Vídeo de las Chicas del Can “El negro no puede dormir”: https://www.youtube.com/watch?v=QNg5RqLelqc
[6] Vídeo de la cantant Shakira “Waka Waka”. Text “caen las muralles […] des del minut 0:36 al 0:41: https://www.youtube.com/watch?v=dzsuE5ugxf4
[7] Teoria de la hiperrealitat: https://aion.mx/filosofia/baudrillard-teoria-de-la-hiperrealidad
[8] Vídeo de la cantant Shakira “Waka waka” on apareix el missatge “Porque esto es África”, minuts: 1’03’’, 1’10’’, 1’56’’, 2’11’’, 2’27’’, 2’57’’, 3’15’’, 3’18’’: https://www.youtube.com/watch?v=dzsuE5ugxf4
[9] Uriel Beck, 2018: p. 79: “Lo local y lo global, sostiene Robertson, no se excluyen mutuamente. Lo local debe entenderse como un aspecto de lo global. La globalización también significa acercamiento y mutuo encuentro de las cultures locales, las cuales se deben definir de nuevo en el marco de este “clash of localities”. Robertson propone substituir el concepto de base de la globalización cultural por el de glocalización, neologismo formado con las palabras globalización y localización”.