Tortolí
TORTOLÍ
Admirant el mar
apareixes tu,
dins l’aparent eternitat
en el llunyà horitzó.
Passant les hores
en una tarda templada
en les platges italianes
en la mar mediterrània.
Hi sóc pensant en tu,
hi ets dins el meu cor
correns pels passadissos,
dels virus ambulants.
Sota el Sol m’hi estic
en presència, en matèria,
sota els fluorescents de l’hospital hi sóc,
en esperit, en el teu cor.
Aigues salades, aigues iodades,
les que disfruto, les que em disfruten,
aigua microbiològica, iodo embotellat,
les que tu apliques, les que et disfruten.
Irònic joc el de la vida,
dos mòns en un sol cor,
dos hospitals en una sola ànima,
dos cossos en tan sols un amor.
Mirades retrovades
en un mateix cel,
veus escoltades
en unes mateixes ones,
caricies enyorades
en una mateixa brisa,
cossos enredats
en un mateix somni.
Màgic destí,
místic camí,
el d’aquestes platges,
el d’aquest viatge.
Interrogants de la ment,
afirmacions de l’amor,
en el més bell romanç
en aquets dos humans.
OLGA SÀNCHEZ I CENTENO
10-AGOST-2006