Caminant…
CAMINANT…
Caminant hi ets
pels andanes de l’infinit,
no saps on vas,
però és cert que arribaràs.
Cruïlles del destí
que et posa la vida,
dins l’autovia de l’amor,
dins els carrils del incert.
Llarg viatge el que emprendràs,
bon trajecte el que viuràs,
pensant en tu, enyorant-lo amb ell,
dins la distància aparent
per aquells metres candents.
Sentiments de vida,
nervis de passió,
el que desperta el teu cor
al meu profund amor.
Soledat acompanyada
dels records del teu ésser,
energia impregnada
de l’abraçada de l’univers.
On un dia em vaig perdre,
on en un instant em vaig fondre,
on en un moment tot va canviar,
dins la constel·lació on varem caminar.
Punts de trobades,
minuts d’esperances,
dins el plànol de l’amor,
dins la brúixola del teu cor.
OLGA SÀNCHEZ I CENTENO
04/08/06