L’Oncle Quico
L’ONCLE QUICO
Mirant estàs
estimat Quico,
ulls del cel acompanyats
per la garbinada
que vas apartant
els núvols de l’oblit.
Mans prodigioses
coneixences de vida,
d’una vida passada
presents dia a dia
dins les nostres rutines.
Mirant al infinit
davant lo nostre riu,
davant la teva història
hi veig reflectida
la teva música.
Notes llunyanes
que es van desplaçant
des de els peus del castell
fins aquí,
cançons d’un grup de músics
tradicionals i eternes,
guitarres i bandúrries
en nom de Mikerensa.
Notes inventades
pel teu pensament
i descrites pels teus dits,
que es van relliscant
per les cordes
d’aquell instrument
que va desprenent màgia,
d’aquella guitarra
símbol de creació divina.
Un instrument
que va fer la teva llar,
una fusta
que va crear els teus llaüts.
Artesà del llaüt
vida dins el riu
de Miravet a Mikerensa
honor dels avantpassats.
Art vivent,
Mestre d’una fusta poètica,
que va descrivint
tota la bellesa,
que recorre per les venes,
esclatant en cada moment
dins el cor
de les teves creacions.
Creacions màgiques
naixement constant
de les vivències viscudes
de les guerres més sentides.
Sastre d’il·lusions
cosint punt a punt
la germanor dels teus veïns,
fruit del caliu d’aquesta vila.
Màquina humana
que vas per allà dins,
picant el canyo
en busca de menjar
de la llar de les famílies.
Miner indefens
lluitant a contracorrent
plantant-li cara
a aquesta grandiosa
i imperiosa muntanya;
però,
digna és d’admirar
que vas fer
d’aquesta muntanya,
la teva aliada que,
et va donar l’aliment i,
et va aportar el teu sostre.
Pujant serra amunt
pujant serra avall,
d’aquest gran castell
arquitectura sàvia.
Testimoni,
de vides inèdites,
junt en estes mans castigades
artesanals de somnis,
constructores de la llar
que varen crear, pedra a pedra,
la necessitat d’un ésser humà,
la superació de l’esperit.
D’allà lluny, encara sentim
la teva veu, de com parlaves
amb to d’admiració barrejat,
amb un so nostàlgic,
d’un dels pilars de casa teva;
Si!
aquest pilar canta,
aquest pilar sona,
guitarra meva
guitarra de la llar,
pilar de la música,
sempre sentint
les teves melodies
deambulant per aquesta casa.
Pilar de la bellesa
que va pintant amb carbó
els més bells paisatges,
cosint amb l’amor de la Maria,
els més romàntics sentiments.
Faceta de paleta
músic d’entre els músics,
tot dins una ànima invencible
reflectant la llum eterna,
mescla de notes i passió
amb sorra, aigua i ciment.
Barreja divina
d’un estimat llauter!
Oncle Quico,
l’Oncle de tots,
ens has deixat
aquesta llavor,
collita d’experiències
herència dels avantpassats,
que van dansant
al voltant de la foguera
dins el foc del caliu
d’aquella Mikerensa,
dibuixada dins lo riu
dins lo camí del llauter,
abnegada en aquestes aigües
aquells records,
aquells sentiments,
que van flotant per la història,
que van transmetent els teus llaüts.
Una font de riquesa,
una font de saviesa,
fràgil com els cors trencats, però,
fortes com les llàgrimes
que van sortint al recordar
aquells moments d’aquella carismàtica vila.
Aquestes llàgrimes,
aquest sentiment,
aquestes creacions
no seran en va!
No n’hi haurà oblit, ja que,
els llaüts parlant per sí sols.
Fets de vida,
fets d’enyorances
dins la teva infantesa
convertida en història,
increïble per a molts,
estimada per nosaltres,
guardada amb gelosia
dins els nostres cors, dins les nostres arrels.
Estimat llaüt,
portes el cor d’un mequinensà
i les mans d’un ànima lliure
treballat pel esperit del seu valor.
Somnis d’una realitat,
plasmats en un bocí de fusta
transformat,
per una estranya màgia
amb un símbol d’identitat,
amb el símbol mequinensà!!!
Gràcies a tu “Oncle Quico”,
gràcies al teu art, per l’amor al poble.
Olga Sànchez i Centeno
MEQUINENSA, a 4 de DESEMBRE de 2004