Orgueneria: el so de l’arquitectura

El so de l’arquitectura

Any 2000: Orgue de Brussel·les en construcció. 
Font: http://www.grenzing.com/nosostros.cfm?lingua=cat
Any 2000: Orgue de Brussel·les en construcció. 
Font: http://www.grenzing.com/nosostros.cfm?lingua=cat

Com cada cor té el seu batec,

cada orgue té el seu so.

Com cada individu té la seva consciència,

cada orgue té la seva coneixença.

Com cada persona té la seva petjada,

cada orgue té la seva vida.

Com cada ésser que respira,

l’orgue expressa i inspira.


Dissabte, dia 5 de febrer de 2022, un grup d’organistes i persones interessades en el món de l’orgue i l’orgueneria, vam poder gaudir d’una visita guiada al taller del mestre orguener Gerhard Grenzing, ubicat al Papiol (Baix Llobregat). El viatge que estàvem a punt iniciar era una camí cap a les entranyes d’aquesta artesania esdevinguda art, sovint desconeguda.

En entrar, es va presentar la Natalie Grenzing, la qual va ser la persona encarregada de guiar-nos cap a les profunditats i l’estètica d’aquest instrument tan polifacètic. Des d’aquest espai, vull agrair-li la seva dedicació i transmissió del seus coneixements, revelats amb tanta professionalitat i amor, ja que ens va atendre amb molta amabilitat i paciència. Durant dues hores i mitja ens va explicar, d’una manera molt clara i entenedora, tot el procés, per tal que, almenys alguns de nosaltres -els més incultes en la matèria- poguéssim seguir acuradament aquest trajecte, fent accessible llur univers orguener. Cal dir, que ella va fer que aquest món, difícil i complex, esdevingués senzill i intel·ligible. 

L’orgueneria, es composa de tècnica (techné) i estètica. Dins la tècnica, podem veure que l’orgue és un instrument que usa matèries primeres com les pells i feltres, la fusta  i el metall. No obstant, aquest passa per diferents processos de fabricació artesanal, delicat i alhora robust, per finalment germinar i culminar en una obra d’art.  Els oxímorons es fan presents contínuament en cada instant del procés de fabricació de l’orgue, esdevenint moments sublims dins d’una estètica exquisida.

Cal dir però, que l’orgueneria s’ocupa tant del procés de creació com del procés de restauració dels orgues. Per tant, diferenciarem la construcció de la restauració d’un orgue. En la construcció, el procés neix en el món de les idees on l’artista imagina el futur ésser organístic que està esperant brotar. En canvi, la restauració és un procés totalment diferent. El mestre orguener ha de situar-se en el món subtil que acompanya l’orgue a restaurar, ha de renéixer en el lloc i en el temps de l’instrument. Aquest, haurà d’empatitzar amb el món que l’envolta, amb el seu temps, la seva societat, els seus materials i els seus sons, per tal d’adaptar la tècnica i l’ànima del temps actual a l’ànima del temps original.  Com veiem, són dos tipus de renaixença que comportarà uns itineraris diferents amb un únic destí: fruir del batec de cada ésser organístic.

Dit això, comencem el trajecte: a l’inici del nostre camí, vam veure la sala principal on estaven construint dos orgues d’unes mesures i característiques gegants destinats a diferents capitals europees. És l’espai més gran del taller, el qual té unes enormes dimensions perquè puguin néixer els òrgans prèviament gestats. Aquests orgues restaran albergats a aquesta sala fins el posterior trasllat al seu destí final. 

Tot seguit, vam canviar de sala, on vàrem començar a viure aquest procés de creació i formació minuciosa i delicada dels seus òrgans. En aquesta segona sala, la Natalie ens va explicar les diferents matèries primeres que formen part d’aquest instrument, com els diferents tipus de pells que s’usen, o bé, els diferents tipus de feltres. Acte seguit, vam entrar a una habitació petita on s’hi guardaven acuradament dits materials, tots amb olors i tactes diferents, excel·lint els nostre món sensorial. 

No obstant, cada sala té la seva pròpia expressió sensitiva i ens parla el seu propi llenguatge. De fet, són espais totalment diferenciats que esperen ser fusionats. Sens dubte, en cada obrador, resideix un cúmul de coneixements, habilitats i saviesa que permeten construir aquesta arquitectura instrumental. 

Concretament, a la sala de tubs ens van presentar a la Sra. Angelines que fa quaranta-dos anys que està treballant, creant artesanalment els diferents tipus de tub. No oblidem que cada tub és una peça o òrgan diferent, fet a mà i de forma personalitzada. Cada peça té vida pròpia que, un cop s’acobla i s’integra amb tot l’instrument, es relaciona amb el seu entorn, generant una altra vida. Tanmateix, cada tub té una peça anomenada “ànima”, que tal com ens va explicar la Natalie, aquesta ànima és única i esdevé una consciència individual que, posteriorment, formarà part d’un ésser conscient col·lectiu, just en el moment en què s’acobli al seu lloc designat.

Mentre anàvem canviant de sala, pujant i baixant pels diferents aspectes de la construcció de l’instrument, la Natalie ens anava mostrant diferents tipus d’orgues, tant petits com mitjans. Tanmateix, durant tot el recorregut, també vam poder gaudir d’una exposició fotogràfica dels diferents orgues europeus que han anat construint i restaurant.

Finalment, vam acabar  a la sala gran, on es dona aquest procés d’integració de totes les peces creades a les sales anteriors, naixent sens dubte l’obra d’art, i com no, el rei dels instruments (en alemany, la reina dels instruments). La Natalie, juntament amb en Ulrich, que fa vint-i-tres anys que està treballant al taller, ens van presentar els orgues de gran magnitud (un d’ells amb cinc mil tubs) que estan construint per a diferents destinacions europees, els quals treuen un so i un llenguatge propi al seu destí.

En acabar la visita, hom pot deduir que l’orgue és un cos viu, on cada òrgan compleix la seva funció dins d’un engranatge perfectament harmonitzat, per tal que esdevingui una sonoritat magistral engendrada per diferents textures i sons, embolcallats en una arquitectura perfecta. Tot plegat, revestit per una cuirassa totalment integrada a l’entorn al qual va destinat. Hom pot sentir que cada orgue té un batec únic encès per la seva sempiterna ànima, el qual restarà preparat per transitar un camí únic, on escriurà o reescriurà la seva història allà on resideixi.

Amb tot això, us animo a conèixer dit “món orguener”. Per començar, podeu trobar informació al web del mestre Gerhard Grenzing. Una cosa us la puc assegurar, aquest viatge ha sigut una experiència única, sorprenent i meravellosa. Em sento plenament benaurada i sortosa per haver-lo transitat amb tan bona companyia.

Olga Sànchez i Centeno

5 de febrer de 2022

https://olgasancen.wordpress.com/2022/02/10/el-so-de-lorgueneria/

Deixa una resposta

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *