---

---

EL DOMINI I LA SUBMISSIÓ EN EL GÈNERE

La submissió en el gènere s’ha donat al llarg de les diferents societats i cultures humanes amb unes conseqüències nefastes per a gènere femení. Hi podem trobar diferents formes d’esclavatge, algunes d’elles institucionalitzades com pot ser el matrimoni, evidenciat en la novel·la d’Isabel Clara Simó “La vida sense ell” o bé, la prostitució, com argumenta la “Firdaus” en el llibre “Dona al punt zero” de l’autora Nawal El Saadawi. Actualment, la prostitució està immersa, a l’estat espanyol, en un debat per ser una institució regulada jurídicament.

A causa d’aquesta submissió es manifesten diferents símptomes generats per aquest esclavatge,  com són la violència sexual, la simbòlica, la psíquica, la social i la institucional. Aquests símptomes són causats per una construcció social fortament arrelada en les nostres societats complexes, com és el sistema ^[1]patriarcal.

Tots aquests temes i subtemes són tractats a la literatura que es presenta en aquest treball, visualitzant una problemàtica normativitzada i sovint acceptada per gran part de la societat, sempre des del vessant del gènere binari, és a dir, des dels estereotips “home & dona”. 

Paraules clau: submissió, dona, home, patriarcat, masculinitat, feminitat, violència física, psíquica, simbòlica, sexual, esclavatge, normativització, institucionalització, matrimoni, prostitució, rols, educació, família, societat, relat, alliberament.

El que es pretén analitzar és el procés de construcció social de la submissió d’un gènere vers l’altre i, les conseqüències o subtemes que d’ella se’n deriva. 

Aquest procés de socialització que estereotipa constantment la persona, rau des de la infantesa i l’acompanya durant tota la vida provocant problemàtiques tan greus com la violència sexual, institucional, simbòlica, psíquica i física i alhora, genera la situació d’esclau & amo d’un gènere vers l’altre. És una construcció social que té una importància cabdal en la nostra societat i marca la vida d’una persona, de forma traumàtica, tan sols pel fet de néixer d’un sexe o d’un altre.

D’aquest procés de socialització se’n deriven diferents sistemes d’esclavatge, institucionalitzats i normativitzats en les societats humanes. Alguns d’ells són el matrimoni i la prostitució i tot el que envolta les institucions familiars. 

Aquestes dues literatures d’autores femenines mostren clarament aquest sistema de submissió constant d’un gènere vers l’altre en diferents àmbits: familiars, socials, sanitaris, jurídics, laborals, etc. i, com aquests reforcen el discurs d’esclavatge normativitzat propi d’un sistema patriarcal en algunes de les seves institucions com són els matrimonis masclistes i la prostitució, els quals ens centrarem en aquest anàlisi.

L’objectiu d’aquest treball és analitzar el procés de construcció social que genera la submissió d’un gènere (el femení) vers l’altre gènere (el masculí) -basat en el binomi de gènere- i les conseqüències que d’aquest procés se’n deriven, com poden ser els diferents tipus de violència (física, psíquica, sexual, institucional) o bé, els diferents sistemes que han normativitzat i institucionalitzat aquesta submissió esdevinguda moltes vegades, esclavatge.

El marc teòric d’ aquest escuat anàlisi està emmarcat en els llibres “La vida sense tu” i “Dona al punt zero” de les autores Isabel Clara Simó i Nawal El Saawadi, respectivament, el qual està basat en el sistema patriarcal i, en la societat que l’ha sustentat, segle rere segle. 

La submissió del gènere femení respecte el masculí es genera principalment pels relats construïts recolzant el patriarcat. Tanmateix, cal recalcar que aquest anàlisi està basat en el binomi de gènere femení i masculí. No té en compte altres alteritats, com per exemple, el sistema no binari.

Aquesta forma de dominació normativitzada socialment com és la prostitució, o bé, institucionalitzada i regulada, com és el matrimoni i les parelles de fet són el bressol de les diferents violències exercides pel “patró” cap a “l’esclava”. Caldria preguntar-nos d’on provenen aquests valors acceptats socialment i com aquests es poden adoptar i transmutar, és a dir, com el gènere femení, un cop ha aprés sota quines premisses ha viscut el gènere masculí, les adopta per assolir l’alliberament de l’esclavatge i ser la seva pròpia “patrona”.

El gènere masculí, des que neix, viu sota la premissa de que aquest és el gènere ^[2]triomfador i important en la societat. Viu escoltant i reforçant aquest relat en tots els àmbits de la seva vida. I, també escolta que el gènere femení és el que ha de procurar el ^[3]rol de les cures, el de la llar i se l’ha de protegir.

Amb tot això, les dones des que neixen viuen sota el discurs que no són suficient per assolir càrrecs de poder, que les tasques que han de realitzar és tenir cura dels homes de la família, independentment del rol, ja sigui pare, germà, o bé, marit.

Aquests relats generen diferents sortides per a les dones, com és el matrimoni, en el qual, la dona està sotmesa a l’home, després d’haver estat sotmesa als homes de la família biològica, o bé, la prostitució, estant sotmesa a tots els homes que mercadegen amb el seu cos.

Ambdues formes de submissió concentren un alt grau de violència, donat que quan una persona se sent propietària d’una altra, la relació esdevindrà de dominància, basada en l’apropiació de la llibertat de la dona. Quan aquesta pretengui assolir un grau de llibertat, per molt petit que sigui, serà castigada d’alguna forma, tal com relaten ambdós llibres.

Tanmateix, per analitzar aquests conceptes, s’han agafat dues obres que reflecteixen diferents tipus de submissió en diferents cultures. Ambdues tenen les mateixes conseqüències, amb un desenvolupament de les seves vides que circulen per camins diferents, sobre la mateixa base com ho és el masclisme. No obstant, amb un final en el qual l’alteritat adopta els relats de dit patriarcat que finalment, es recollirà en una paraula clau: alliberament.

Ambdues obres estan repletes de micro-masclismes, reflectits en diferents moments, com per exemple: Sóc d’ell. Ho va dir i té raó. No existic” (Clara Simó I., 2021: p. 89), o bé, “Que va forçar la mare alguna volta? Quants homes d’aquella generació no ho han fet sistemàticament? És una qüestió d’educació, no de maldat moral” (Clara Simó I., 2021: p. 69). I, en “La dona punt zero” s’evidencien els següents micro-masclismes com per exemple: “Ella mai no li rentava els peus de l’oncle i ell no li pegava, ni li parlava a crits” (El Saadawi, N., 2017: p. 52); “Tu no ets respectable” (El Saadawi, N., 2017: p. 110), etc.

Veiem doncs com la submissió comença en ambdues dins la família per part dels referents masculins, que les dones  -en aquest cas, nenes-  tenen, com ho són els pares o els tiets, com per exemple: “Després de menjar i pegar a la mare, quan s’havia calmat, em preguntava […]” (El Saadawi, N., 2017: p. 79); o bé, “Un dia em va pegar amb un bastó fins que em va sortir sang del nas i de les orelles” (El Saadawi, N., 2017: p. 78).

Aquest esclavatge normativitzat el recolzen les dones referents de la família, tal com s’expressa a “La dona punt zero”: “Les dones de la seva edat ja fa anys que estan casades i han començat a tenir fills” (El Saadawi, N., 2017: p. 68); i s’institucionalitzarà en format de matrimoni. L’obra  “La vida sense ell” seguirà dins el format regulat del matrimoni mentre que “La dona punt zero” se’n sortirà d’aquesta institució per anar a una altra com ho és la prostitució, rebent igualment aquesta violència però en un context diferent. 

Cal dir però, que aquesta violència es veu més accentuada pel fet que ambdues podien mantenir-se econòmicament, tot i que, d’una forma o una altra, eren discriminades, ja sigui pels acompanyants com en l’àmbit laboral, tal com es reflecteix en les dues obres. 

Tanmateix, en “La dona punt zero” es veurà reflectit dos àmbits laborals: el primer, és el treball en l’empresa, en el qual es discriminava fortament a la dona, essent curiosament el treball que estava legalitzat: “Quan feia tres anys que era a l’empresa em vaig adonar que quan feia de prostituta se’m tractava amb més respecte i se’m valorava molt més que a moltes de les treballadores d’allà, jo entre elles”(El Saadawi, N., 2017: p. 115). En canvi, quan treballava dins la prostitució, el gènere masculí (el proxeneta) va voler apropiar-se de part de la seva autonomia i pretenia gestionar la cartera de clients de la “Firdaus”. Aquesta, veuria reduïts els seus ingressos i la seva llibertat, tornant a patir dita discriminació masclista.

Amb tot això, podem veure com ambdues obres tenen en comú la submissió, patint violència física, psíquica, simbòlica i institucional i, ambdues agafen els valors de la societat patriarcal invertint la violència que han patit durant les seves vides i abocant-la en el gènere masculí.

Ho podem veure en alguns micro-masclismes que sovint han integrat les dones en les seves converses normalitzant-ho com una part intrínseca de la seva personalitat, sense dubtar ni obrir interrogants a altres possibilitats de ser, d’existir en aquesta societat, de conversar i de conversar-se i alhora, d’actuar d’una forma diferent segons el rol de gènere que li ha tocat desenvolupar. Aquestes situacions generen constantment un masclisme en el gènere femení, que reprodueix i reforça constantment, el relat dominant mentre va minvant el relat del gènere dominat. 

Alguns dels exemples que hi ha en les diferents literatures podrien ser aquests: “[…] Sóc una puta llesta”(Clara Simó, I., 2021: p. 124), o bé, “Com que sóc una dona, no havia tingut mai el valor d’aixecar la mà i girar-los la cara” (El Saadawi, N., 2017: p. 37). Aquestes frases són micro-masclismes que les dones hem acceptat i normativitat incorporant-los en els nostres diàlegs interns i externs en qualsevol conversa quotidiana. Usem la violència masclista menyspreant-nos i alhora, menyspreem les nostres companyes de gènere usant llur agressivitat patriarcal.

No obstant això, ambdues literatures difereixen en la forma en que reverteixen la situació d’esclavatge: en “La vida sense ell” el desenllaç (el qual no pretenc desvetllar per a que el lector o la lectora, ho descobreixi quan llegeixi dites obres) es fa de forma premeditada i estudiada. En canvi, en “La dona al punt zero” es desenvolupa d’una forma totalment espontània i sense cap tipus de premeditació.

També difereixen en les diferents formes de ser sotmeses. La “Firdaus” de “La dona punt zero” no accepta la submissió per part del seu marit i acaba exercint la prostitució, tot i que socialment, no formés part del que s’anomenaria ciutadanes de primera, però almenys, el seu preu seria més alt que el d’una esposa: “Que els homes obliguen a les dones a vendre el seu cos a un preu, i que el cos amb el preu més baix de tots és el de les esposes” (El Saadawi, N., 2017: pp. 135-136); o bé, com es reconeix a la “La vida sense ell”: “Ni les putes depenen tan del seu macarra com jo depenc d’ell!” (Clara Simó, I., 2021: p. 89).

En canvi, a “La vida sense ell” segueix els costums de l’educació rebuda, patint l’esclavatge dins el matrimoni, socialment acceptat, tal com es reflecteix en diferents moments en l’àmbit social: “Vostè vol deixar el seu home perquè beu. Bé, l’alcoholisme és una malaltia i la seua obligació de casada és tindre cura de les malalties del seu home” (Clara Simó, I., 2021: p. 66); o bé, “Voleu la igualtat, totes vosaltres però sí teniu el xiquet malalt, qui ho  paga és el pobre empresari” (Clara Simó, I., 2021: p. 136); o bé, “I parlaran de Ricard, i hi haurà advocats que diran que mai no va fer mal a ningú, i que si tenia caràcter és només opinió meua” (Clara Simó, I., 2021: p. 130).

Dit això, podem veure com la literatura d’aquestes dues autores han visualitzat una temàtica que massa sovint s’ha normalitzat sense gaire esperit crític. Portem molts anys arrossegant aquests relats difosos pel gènere dominant (el masculí) i acceptats i reproduïts pel gènere dominat (el femení). Aquest binomi de gènere ha provocat unes situacions d’esclavatge que, si es descontextualitzés el gènere i es parlés d’éssers humans seria impensable seguir reproduint i acceptant dita situació, perquè estaríem parlant, si més no, de conductes delictives. Però, al situar-lo dins el context del binomi de gènere en unes societats històricament patriarcals, aquesta perspectiva desapareix i es normalitzen aquestes relacions de poder i de dominància d’un gènere vers l’altre.

No obstant això, voldria fer un incís en la forma en que les diferents societats patriarcals han rebut dita literatura i l’han classificat o l’han censurat. Recordem que, una escriptora vers la seva obra crea un vincle molt estret que podria ser anàleg a un company de camí, els quals conversen i es llegeixen. Aquest vincle es veu trencat, en el cas de la Dona al punt zero, a l’hora de difondre dita expressió literària: “Totes les editorials d’Egipte la van rebutjar […]” (El Saadawi, N., 2017: p. 14). 

Tot i així, en ambdues literatures, el missatge va poder arribar i, segueix arribant mostrant com diferents cultures reben, conversen i es pensen, per poder finalment generar nous discursos que poden revertir, si més no, dita societat patriarcal. D’aquesta forma, es pot des-normalitzar i disminuir tant els macro-masclismes com els micro-masclismes, aquests últims soterrats sota una muntanya de normativitzacions i, de retruc, alliberar d’una forma progressiva, des d’un vessant no patriarcal, el gènere dominat. 

Tal com expressa Nawal El Saadawi un cop va aconseguir publicar el seu llibre al ^[4]Líban:

“La riquesa material és important, naturalment; tanmateix, és ben poca cosa al costat de la riquesa humana i d’amor de milions de persones per l’obra d’una escriptora o d’un escriptor. Pel que fa a mi, en tinc prou amb sentir de boca del jovent que em topo pels carrers l’expressió següent: ‘El seu llibre m’ha canviat la vida’” (El Saadawi, N., 2017: p. 15).

---

BIBLIOGRAFIA BÀSICA

Clara Simó, I. (2021). “La vida sense ell”. Alzira: Bromera

El Saadawi, N., trad. Turró Armengol, A. (2017). “Dona al punt zero”. Barcelona: Grup Editorial SL, per l’edició Angle Editorial

BIBLIOGRAFIA COMPLEMENTÀRIA 

Barcons Campmajó, M. (2019). “Los matrimonios forzados como violencia de género: aspectos controvertidos desde los feminismos”. CEFD (Cuadernos Electrónicos de Filosofia del Derecho), núm. 41 (pp. 28-45). [Article en línia]. [Data de consulta: Abril de 2022]. Recuperat de: https://ojs.uv.es/index.php/CEFD/article/view/14866/pdf

Cobo Bedia, R. (2016). “Un ensayo sociológico sobre la prostitución”. Política y Sociedad Vol. 53, núm. 3 (pp. 897-912). [Data de consulta: abril 2022]. [Article en línia]. Recuperat de: https://pdfs.semanticscholar.org/84c7/74dc8a2064a0fbb442fe04d671f324350dcb.pdf

Marqués, J.V (1997). “Varón y patriarcado”. Isis Internacional. Ediciones de las Mujeres, núm. 24 (pp. 17-30). [Article en línia]. [Abril de 2022]. Recuperat de: https://d1wqtxts1xzle7.cloudfront.net/63608235/Varon_y_patriarcado_120200612-75355-uzcpqy-with-cover-page-v2.pdf?Expires=1648726878&Signature=WgOAaEtC6aiyQWme~Aakl0ggtTddrsNQW~tYI65P0PUzw7qRuT33BLBrPEBgzJqX5O7EMS9EQxkQg2Br~87bxA6MCQzZCfv8kmDL-FqvH6AXWucWERXzhajIpCMEO2ZWzjeo9SDfXwtfoOTIfVJGlCkHxUihHMclag3i~BFBJccM7annAt5Iz-aBUclr0yT62i~1aLwXecJ-AowyGUAReIbS-Bp5CtahCpB-55vUYK-tucyvBDquZoy8sb4RoXV81ICjFPJxx08aS6uBkDGaYfwvfH2pcDMGDwuGCv5j29AelkQAa4sDRHOH0g7bEKIUgQjous7o1cTiCVH0NCY1eg__&Key-Pair-Id=APKAJLOHF5GGSLRBV4ZA

Ziáurriz Ulloa, T. (2011). “La prostitución, una de las expresiones más arcaicas y violentas del patriarcado contra las mujeres”. Pensamiento iberoamericano, núm. 9, pp. 293-312. [Article en línia]. [Data de consulta: Abril de 2022]. Recuperat de: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=3710944

---

NOTES DE PEU

^[1] “El sistema de dominación y subordinación más opresos es el del género, también llamado patriarcado. Fue la primera estructura de dominación y subordinación de la Historia y aún hoy sigue siendo un sistema básico de dominación, el más poderoso y duradero de desigualdad y el que menos se percibe como tal.” Cagigas Arriazu, A.D. “El patriarcado, como origen de la violencia doméstica” (p.307).

^[2] “Ser varón en la sociedad patriarcal, es ser importante. Este atributo se presenta con un doble sentido: por una parte, muy evidente, ser varón es ser importante porque las mujeres no lo son; en otro aspecto, ser varón es ser muy importante porque comunica con lo importante, ya que todo lo importante es definido como masculino”. Marqués, J.V. “Varón y patriarcado” (p. 19).

^[3] “El varón espera que su complemento sea su criada, cocinera, secretaria, alumbradora y criadora de sus hijos y agente de relaciones públicas […]”. Marqués, J.V. “Varón y patriarcado” (p. 29).

^[4] Líban gaudia d’una gran llibertat perquè no era un estat en sentit estricte, sinó un port franc de la costa mediterrània […]. Al Líban, s’hi editaven tota classe de llibres, religiosos, científics […]. Jo n’era una, i durant aproximadament cinquanta anys vaig publicar-hi la majoria dels meus llibres i de les meves novel·les.

Olga Sànchez i Centeno