HUMANITAT SENSE EDUCAR

 

 

Què seria d’aquesta vida

Sense el somriure d’un nen?

 

Camins interminables,

Infinits com els teus pensaments.

Cruïlles dins la negra foscor

Apagades com els teus somnis.

 

Muntanyes altes i imperioses

Tocant el cel com el teu esperit,

Cel irrepetible amb clarianes i tormentes

Com el paradís del teu cor,

Estels fugaços i brillants

Fogossos com les teves passions.

 

Vida,

Hi sóc aqui, hi ets dins meu,

Hi ets…dins el cossos

Que hi caminan amb mi

Per aquest bosc….

 plé de sorpreses i de misteris,

plé d’enigmes i geroglifics

que a cada pas hem de resoldre

i que a la vegada

ens vas posant a prova

en cada mil.lésima de segòn

la nostra concepció del sentit

d’aquesta existencia.

 

Convivim hi som,

Destruim-nos hi estem,

Incapaços d’averiguar

La gran adivinalla,

Incapaç de descifrar

El teu preciat dialecte.

 

Un llenguatge,

Que no es diu en paraules

Però si s’escolta en silencis,

 

Un dialecte,

Que no és llegeix literalment

Sino que s’ha d’interpretar

Ja que és plé de simbols i senyals,

Plasmats davant els nostres ulls cegs

Per la contaminació de les nostres ànimes,

 Mostrant-se davant els nostres cors

Blindats i recoberts

Pels excrements de l’egoísme i la tirania

De la supèrbia i les envejes.

 

Joc cruel, aquest és,

Gran reina de les tentacions,

La més màgica de les drogues…

Però perillosa això sí!

Aquesta passió per trobar

Si és que hi és….no se sap el què?

Aquella lluita constant

Per treure el interrogant…

De no se sap on???

 

Però….atura’t!!!

Hi ha un barranc!! No et dona temps

I vas baixant sense parar!

Qual fulla a la tardor

Cau de l’arbre com si res.

 

No et pots agafar!

Ningú et dona la mà!

Estàn enfosquits

pels seus interrogants;

no poden ajudar-te

paralitzats s’hi ha quedat

per unes raons…excuses de la conciencia,

per les idees d’aquest món

governat per la lògica

germana de vegades de la ignorància

desconeixença d’un mateix.

 

 

                              Aquesta força, no els deixa

Extendre aquesta part del cors

Que acaba amb unes pinces,

Les millors que s’hi ha fabricat mai

Perfectes per agafar el que hom vol.

 

Com pot ésser?

Diu el seu cor,

Quan l’energia del seu esperit

Hi brotava al cent per cent.

Però…no funciona! Està clar!

Li diuen els seus pensaments…

No han seguit el seu camí

En busca dels germans

dels seus interrogants,

clar, no es pot oblidar qu’estem bruts

per les nostres ambicions,

lluites no compartides, vol dir,

vides castigades, ànimes torturades,

persones no dignes d’esser ajudades.

 

Això és, la finalitat d’aquest joc?

Un joc de sonrises que,

Comporta la flama de les passions

Que il.luminant als ulls per veure

Tot el que s’ens ha regalat

D’una manera

 altruista i desinteresada

S’ha canviat nomès

per un monopoly d’egocentrismes

de ràbia i de violencia

per demostrar quin cor és el mentider…o,

quina ànima està més podrida?

Davant la fatxada dels raonaments,

Davant les robes de l’humilitat,

Davant les mirades de l’amistat.

 

Despullem-nos tots!

Per trobar-nos

a nosaltres mateixos cara a cara,

treiem-nos la boira dels ulls i,

les teranyines d’aquest motor

que bombeja el nostre riu de vida,

la nostra sang calenta

com la nostra esperança.

L’esperança d’ésser algun dia

El que som i …de sentir algun dia

El que volem.

 

L’amor tal qual és,

Lliure pur i un com quan neixem,

Com quan morim,

Lliures purs i nus.

 

Tot el demes…son complements

Que s’han de saber combinar

Amb gràcia i alegria

I mai sense tapar

El que hem vingut a fer aqui: VIURE.

 

VIURE, estimant el respecte;

RESPECTAN, al amant de la tolerancia;

TOLERANT, el festeig de la VIDA.

 

 

Sencillament,

VIURE d’una manera LLIURE;

RESPECTAN d’una manera PURA;

TOLERANT d’una manera NÚA.

 

 Olga Sànchez i Centeno