Esperits Errants

ESPERITS ERRANTS

 

Ànimes cercadores

Rodejades per persones anònimes

En un món replet

De noms i cognoms

Pels carrers d’aquests pobles

 

Símbols de paratges estacionals

Dins els paradissos d’asfalt

Amb un ventall de probabilitats

De trobar la veritat.

 

Esperits inquiets

Dins l’enigma de l’amor

Que amb soltura i elegància

Es va eslliçan

Qual gotes d’aigua

En díes de tardor

Els vostres cossos enredats

En aquest espai invisible,

Accesible per a tots,

Inalcançable per a molts.

Sirena divina, meitat dona, meitat peix,

Dansant vas

Per aquestes aigües turbulentes

Que van xocant per les pareds

Dels  acantilats dels teus sentiments

Que flotant estàs per aquesta mediterrània,

Mar calmada, mar callada,

Plasmant la figura dels silencis platejats,

Descrivint breument

El refletxe de la pau que es va expandin

Per aquests túnels descoberts

Pels barris plens d’ombres

Que van alçant al peu de les voreres

Grans castells singulars

Amb una arquitectura similar,

Plens de balconades

Que et van saludant al pas del camí

Del misteri d’un mateix.

 

 

Dolfí, afable i poderòs,

Que vas fins el infinit

Salvant tots els obstacles

Que amb imperioses piruetes

Vas fent front a les onades

D’aquesta mar cosmopolita.

Mai conformat

Però de vegades asgotat

Dins aquesta marejada

Que fa ballar tot el que es posa

Al seu davant.

Psicodèliques pintures

Dibuixades per l’espai

D’aquestes belles cançons

Resorgides,

Dels somnis més profunds

Que…unides hi són pel fil màgic

Dels cors encessos

Per la flama de les sensacions

Regalades sense cap mirament

Pels llatits de la vida,

Palpitacions d’aquest amor,

Empanyats

Per la brisa dels avantpassats

Que van observant

Tot el que ells varen viure,

Tot el que ells us han donat.

 

Sirenes i dofins…estels de mar

Jugant hi sou en aquest paisatge,

Natura discreta

Testimoni de romanços,

Sagrada saviesa

Mostrant la saviesa

D’aquesta existencia.

Dins aquest univers composat

Pels esperits lliures que,

Van formant l’aire

Que t’acaricia el rostre,

Forts,

Que descobrint van la muntanya

A la qual li canta el llop

A mitjanit.

 

Flexibles,

Que pintant van els núvols

Que van sorgint de diverses formes

Cada vegada que  s’alça la vista.

 

Buscadors,

Que trançan van

el riu del camí

Dins les corrents

De la LLIBERTAT.

 

Això és, la simplicitat,

Del descobriment

De la vostra veritat!

Un místic passeig

per la infinita eternitat!!!