MOVIMENT NEW AGE I LA RELIGIÓ

MOVIMENT NEW AGE I LA RELIGIÓ

INTRODUCCIÓ I METODOLOGIA

Aquest treball engloba els nous fenòmens religiosos i espirituals a partir d’una base empírica, que consisteix en una entrevista en profunditat. Degut al contingut d’aquesta, l’anàlisi es centra en la nova espiritualitat i el moviment “New Age”, així com en la influència d’altres religions. Lluny de limitar-se a dits fenòmens, es pretén oferir una visió amplia i general que permet contextualitzar aquest exemple concret, en una dinàmica mundial i històrica que pot explicar el fet religiós en el món actual.

A nivell metodològic, es combina l’anàlisi qualitatiu de l’entrevista amb les reflexions teòriques d’autors claus, que han abordat la situació de la religió en l’actualitat. Al mateix temps, s’utilitzaran fragments de l’entrevista com un reforç de les argumentacions i de les diferents teories citades, ja què l’entrevista mostrarà moltes característiques que ajuden a entendre el fet religiós. El treball de camp es basa en una sèrie de preguntes obertes on es contempla la relació de l’entrevistat amb la religió, l’espiritualitat i amb les diferents tècniques i creences. Interessa tot punt de vista espontani que mostra una visió determinada sobre aquests temes. La fitxa metodològica completa i la transcripció, pot veure’s en l’annex.

CARACTERÍSTIQUES DEL CAS D’ESTUDI

Per començar, presentaré una breu introducció sobre l’entrevistat. El seu nom és Jordi i té 35 anys, barceloní i actualment, residint a Barcelona amb estudis superiors de doctorat. És una persona educada en la fe i la cultura catòlica que amb vint anys aproximadament, començà el seu recorreguts personals en la recerca de la felicitat i el benestar a través de l’espiritualitat, que inclou principalment l’aprofundiment en diferents moviments “New Age”, diferents mestratges i la realització del ioga, que entén com una pràctica essencialment espiritual, tal com observa Mar Griera (2014, p. 51) “[…] podem afirmar que és un tipus d’espiritualitat que es vehicula a través del consum de -pràctiques- espirituals i de la vivència d’experiències puntuals  […] o d’altres líders espirituals, com també al voltant de l’organització de rituals diversos, com pot ser el solstici d’estiu o un festival de ioga”. El seu perfil mostra un mosaic entre elements de diferents religions, la psicologia (Borris M., 2009: p. 380) “[…] La New Age muestra una fuerte tendència a la psicologización de la religión, además de una sacralización de la psicologia”, i un lloc central per a l’espiritualitat en la seva vida. Amb tot això, el perfil d’en Carles es pot enquadrar fàcilment en el moviment “New Age”, tal com ell s’identifica a l’entrevista. De fet, es situaria en una posició central més propera a l’espiritualitat. 

Veiem doncs que, els trets més concrets que presenta l’espiritualitat i la religiositat de l’entrevistat, coincideixen amb el moviment “New Age” i amb d’altres fenòmens religiosos contemporanis. En primer lloc, la postura vers el tema espiritual,  prové d’una elecció individual, allunyada de tota imposició cultural, social o familiar, tal com observa Olivier Roy (2010: p. 32) “Lo que es nuevo es el predominio hoy en día de las conversiones efectuadas como fruto de una decisión individual y en contextos muy variados”. La trajectòria cap a l’espiritualitat d’en Carles és una cerca individual que sorgeix d’un sentiment d’insatisfacció i malestar previ, que acaba en l’adopció i assimilació de principis, d’idees i de pràctiques religioses espirituals:  “[…] Que això, diguem-ne, després a l’adolescència vaig canviar molt perquè l’adolescència és quan hom es fa preguntes i és quan veus una mica el que hi ha darrera de tot això, i aleshores, […] d’alguna manera em vaig apartar de les praxis cristianes, no? […] jo sempre he necessitat trobar, sempre he tingut la necessitat espiritual a dins […]. Clar, i jo buscava, no? Buscava. I, aleshores vaig estar provant diferents coses […]”.

Aquests dos elements -cerca personal i insatisfacció prèvia- són trets típics del moviment “New Age”  i d’altres manifestacions contemporànies (Roy O., 2010: p. 33).  Tanmateix, el que motiva als individus a la cerca i conversió és la prosperitat personal, entesa com felicitat, realització personal, benestar, sentir-se bé, etc. Sembla ser, tal i com aborda Brian Morris, (2009: p. 383) “El movimiento ha llegado, en consecuencia, a ser identificado por sus críticos con la cultura del narcisismo”. En Carles ho expressa així: “Carles: Exacte. La col·lectivitat es genera des d’un treball individual, des d’un camí de desenvolupament individual, en el qual, un cop l’has aconseguit fer, et trobes amb la col·lectivitat que abans ha passat pel mateix camí espiritual que tu. Sense fer el treball individual, no existirà dita col·lectivitat evolucionada, espiritualment parlant.”.

Veiem doncs, cóm les religions canvien per tal d’adaptar-se a la demanda, oferint felicitat, realització, salvació, afirmació. Mar Griera (2014: p.51) ho expresa així: “[…] El creixement d’aquest nou tipus d’espiritualitat, a més, ens mostra que la religió pot desenvolupar-se més enllà dels confins de les institucions religioses. Es produeix, així, una desregulació dels símbols religiosos que els fa -accessibles- a través del mercat i la cultura pop, i els allunya de les institucions religioses tradicionals”.

La importància de l’individu i la cerca del benestar personal afavoreixen el que s’ha anomenat “religió a la carta”(Lenoir F., 2005: p. 75). Si tradicionalment, la religió implicava certa coherència entre creença, comportament, pràctica, pertinença i doctrina, en l’actualitat aquests nexes es tornen més dèbils i cada individu presenta combinacions distintes d’aquestes dimensions. Això ens porta al següent punt: la religió a la carta és una realitat, el que implica que cada individu selecciona de distintes religions aquells elements amb els quals s’identifica. En el nostre exemple, es combina una cultura catòlica, l’exercici de pràctiques i rituals hinduistes, el canvi d’alimentació a vegetarià o “crudivegà”, els aprenentatges de tribus índies, la pertinença al moviment “New Age”, etc. Tanmateix, això es relaciona estretament amb el multiculturalisme, i amb l’estandardització i simplificació de les creences” (Roy O., 2010: p. 28). És a dir, s’adopten diferents creences, símbols i rituals descontextualitzats de la seva tradició (o més aviat, re-contextualitzats) i simplificats (en diferents graus en funció de cada individu), donant com a resultat un “collage”  (Lenoir F., 2005: p. 75) que s’adapta a les necessitats i identitats de cada subjecte. En el nostre exemple queda patent dit “collage” entre diferents elements, malauradament, simplificats, molt freqüent en el “New Age”, i en altres moviments espirituals.

Amb tot això, la “filosofia perenne” sosté que totes les religions es refereixen a una mateixa essència espiritualinterpretada de diferents formes en funció del context socio-cultural i la religió. El nostre entrevistat és molt clar al respecte: “Jordi: Sí, jo crec que totes les religions, almenys, bueno, així en general, segurament la majoria o les més… les que tenen més seguidors, d’alguna manera cerquen el mateix, el que passa que es manifesten en diferents expressions, donat que procedeixen de diferents entorns culturals. Clar, aquestes expressions a l’hora de manifestar-se, quan entra diguem-ne  la ment humana… i aleshores ja es dogmatitza, aquí és on es veuen realment les diferències, no?, però diguem-ne que l’objectiu és essencial, l’essència és la mateixa, que és, diguem-ne, la cerca, la “búsqueda” d’allò que és el nostre veritable ser”. 

Aquesta concepció que equipara a Déu i l’essència personal està molt presenta en el “New Age”. L’espiritualitat, l’essència divina, Déu, està en un mateix, en el seu interior, tal com observa Mar Griera (2014: p. 57) “La veritat ja no és quelcom que el fidel busqui -fora-, sinó que la veritat és, en certa manera, -dins-, i és necessari tenir dispositius i /o tècniques que permetin accedir a aquesta veritat”. Segons creuen, tots som déus en essència, la cerca i el treball tenen que orientar-se cap a l’interior, no cap a l’exterior. Tal com diu Jordi, el nostre entrevistat: “Sense fer el treball individual, no existirà dita col·lectivitat evolucionada, espiritualment parlant”.

Algunes de les idees tractades anteriorment -cerca de la felicitat i del benestar, la interpretació superficial de creences i pràctiques religioses i la selecció personalitzada d’elements religiosos que resulta un collage, permeten entendre millor l’eficàcia i el pragmatisme que mouen l’espiritualitat i la religió, actualment. S’escullen aquelles tècniques, pràctiques i creences que siguin útils per poder complir l’objectiu de prosperitat, felicitat, sentit o benestar. 

Aquest és un fet especialment marcat pel moviment “New Age” i es considera una de les seves característiques fonamentals, tal com conclou Hanegraaff (Morris B., 2009: p. 382) amb les cinc tendències bàsiques que n’observa. El nostre entrevistat comenta que la cerca de la felicitat la realitzava mitjançant diferents tècniques molt diferents entre sí mateixes i que cada individu escull lliurement: des del ioga fins la psicologia positiva, passant per la meditació, el canvi de tipus d’alimentació o de la lectura. El nostre entrevistat ho subscriu així: “[…] I clar, quan vaig entrar a l’orientalisme, vaig entrar primer, per… bueno, una mica, a vegades per curiositat amb les arts marcials, el tema de les filosofies xineses amb Confuci, i després bueno, amb les japoneses, el tema panteista, una mica, doncs… aquesta mena de divinificació de la natura, i de les energies… llavors tot això em va interessar. […]. I, aleshores vaig estar provant diferents coses, vaig provar una vegada el “reiki” però no em va acabar de tirar massa, em vaig trobar molt malament després, no ho sé. I el “rebirthing” va ser per casualitat, a través d’una persona que era músic també en aquell moment […] I, paral·lelament amb això, hi havia tota mena de psicologia espiritual -es deia psicologia espiritual però que no té cap mena de base científica- en el qual estava basat sobretot amb el tipus de pensament positiu, sobretot d’escoles americanes, tipus de la Louis Hay o el Wayne Dyer o el Deepak Chopra i bueno, hi havia molts, o Carnegie, etc. I el “rebirthing” englobava aquestes dues coses […].  I, sí, hi ha moltes pràctiques de ioga però jo en faig una, la sèrie de Rishiquesh […]. De fet, fa 15 anys que sóc vegetarià i després he estat també etapes intermitents crudivegà, és a dir, sense cap aliment cuinat, només amb fruites, verdures i llavors, crues”. 

S’observa, doncs, certa mentalitat utilitarista, pràctica, pragmàtica i tècnica segons la qual s’usen diferents mitjans, tècniques i eines, compaginades entre sí, per tal d’aconseguir una major espiritualitat, autoconeixement o felicitat i benestar. Aquest ús utilitarista de tècniques és molt freqüent en el moviment “New Age”, en fenòmens religiosos contemporanis (Lenoir F., 2005: pp. 72-73), etc. 

El més interessant és que, almenys, en el nostre cas d’estudi, la plenitud espiritual es potencia i es busca mitjançant tècniques no espirituals sinó elements, aparentment oposats: d’una banda, amb tècniques intel·lectuals (lectura i la immersió en la psicologia); d’altra banda, amb l’ús de recursos materials per tal d’obtenir un estat espiritual òptim (alimentació concreta), i finalment, amb el treball físic i del cos (ioga i respiracions profundes “Pranayama”) com complements i eines per treballar cos, ment i esperit. Aquesta combinació entre elements espirituals, intel·lectuals i físics ha sigut freqüent en nombroses religions indígenes, tal com són el ioga en l’hinduisme, els rituals “Inipi” heretats dels indis, o el pensament filosòfic occidental, com a complement a la teologia i a les creences.

Ara bé, convé explicar les diferents dimensions ètiques i la seva relació amb la religió per entendre millor aquest punt. Distingirem entre l’ètica del deure i l’ètica de la felicitat. Els preceptes morals del cristianisme són un bon exemple d’ètica del deure, ja que aquesta ètica es basa en els imperatius que deuen marcar el nostre comportament i les nostres accions: és moralment correcte allò realitzat conforme al deure. 

Amb tot això, tenim que diferencia entre moral entesa com prescripcions, normes i prohibicions concretes i la moral entesa com un estil de vida que implica una inclinació o tendència que guia els nostres comportaments, actituds i sentiments en diferents situacions de la vida quotidiana. Ambdues estan relacionades estretament, però son visions diferents. Així, com mostra el nostre entrevistat, ell segueix les indicacions dels diferents mestres espirituals per procurar viure en el present, ser conscients de cada instant i estar present, buscar l’harmonia i la tranquil·litat, etc. Aquestes indicacions orientades a fer la vida millor poden considerar-se prescripcions morals,  ja què inspiren un tipus de comportament determinat.

Veiem doncs, com el nostre entrevistat (i en bona mesura aplicable a tot el moviment “New Age”) no rebutja tota ètica i moral, sinó que prioritza l’ètica de la felicitat davant d’una ètica del deure. Tanmateix, assumeix  una ètica individualista, lliure, autònoma i derivada de la seva pròpia responsabilitat respecte als seus actes davant d’obligacions socials; i es veu fortament influït en el seu dia a dia pel mode de viure defensat per altres espiritualitats, això sí ,sempre des de la flexibilitat i la llibertat, evitant tot compromís, tota exposició exterior i tota obligatorietat.

CONTEXT SOCIOCULTURAL

Els trets analitzats anteriorment, presents en el nostre cas d’estudi, coincideixen totalment amb els trets del moviment “New Age”, i en menor mesura, amb altres expressions religioses contemporànies. Aquests trets compartits i comuns amb distints fenòmens religiosos i espirituals, s’expliquen per l’existència de causes estructurals relacionades amb els canvis que ha experimentat el món en diferents dimensions, com són: política, econòmica, social, cultural, etc. Tal com emfatitzà Eisenstadt, utilitzant el concepte de “modernitats múltiples” per explicar que: “la modernitat és resultat de la imbricació concreta entre nombrosos factors (històrics, polítics, culturals, socials, etc.) que configuren un model específic únic i diferenciat en cada espai territorial […]”. (Griera M., 2014: p.55). Aquests canvis, han sigut especialment pronunciats en els últims cinquanta anys, tot i que, molts d’ells es poden trobar fins el començament de la Modernitat. 

Amb tot això, durant les últimes dècades han hagut canvis importants que han portat a alguns autors a parlar de la segona modernitat (Ulrich Beck) o hipermodernitat (Marc Augé), de modernitat líquida (Baumann) o de postmodernitat (Lyotard). Es subratlla l’acceleració de la globalització, la revolució de les TIC, la pèrdua dels grans meta-relats (Lyotard), el protagonisme del capitalisme en la seva fase postindustrial o l’extensió de la societat de masses i del consum com aspectes clau amb conseqüències en distints àmbits, tal com observa Storey (Storey J., 2012: pp. 237-260). En aquest cas, ens interessen les conseqüències en la religió, en la que hi trobem diferents fenòmens.

El primer és l’extensió de la lògica del mercat, “sorgida de la teoria de l’elecció racional i la lògica economicista”(Griera M., 2014: p. 52). No només és una major i venda de bens de consum, sinó l’extensió d’aquesta lògica mercantilista a pràcticament tot, inclòs allò no material. L’espiritualitat i les religions s’adapten a la lògica mercantilistaadaptant la seva oferta a la demanda existent (Lenoir F., 2005: p. 65). Els individus es comporten com consumidors escollin lliurement allò que més s’adequa a les seves necessitats i interessos. La des-contextualització dels rituals i la simplificació de les creences són inevitables en aquest procés.

En segon lloc, l’acceleració del procés de globalització ha facilitat la circulació mundial d’idees, símbols, creences, pràctiques, etc. (Roy O., 2010: p.24). En el nostre exemple subratllarem el diàleg entre occident i orient, el qual pren impuls en els anys 60 com a conseqüència de la contracultura i la demanda de l’espiritualitat (Lenoir F., 2005: p. 60). Enquadrarem al nostre entrevistat com hereu directe d’aquest moviment contracultural que ha fixat la seva mirada en orient -especialment en l’hinduisme- en la cerca de l’espiritualitat: “[…] I, va ser per casualitat, a través d’una persona que era músic també en aquell moment… aleshores feia una mena de teràpia-filosofia espiritual que es deia “rebirthing”, que de fet és americana, és occidental, va néixer als anys 60-70, però que agafa coses del Pranayama hindú, és a dir, de les tècniques de respiració que practicaven els ioguis hindús, i bueno, llavors practicaves diferents tipus de Pranayama”.

En tercer lloc, relacionarem aquestes dinàmiques globals de moviment de persones, idees, símbols, informació, consum i creences es produeixen dos fenòmens fonamentals pers a entendre tot el que hem dit fins ara: la de-culturalització i la des-territorialització de la religió (Roy O., 2010: p. 24). Resumint, direm que les religions ja no s’inscriuen en un territori concret sinó que circulen lliurement, provocant una incoherència entre conciutadans que no comparteixen fe i la unió entre membres de diferents societats i cultures que comparteixen fe, creences o pràctiques. 

DESVINCULACIÓ CULTURAL

Com última reflexió, m’agradaria argumentar que la de-culturalització de la religió (Roy O., 2010: p. 24) i l’auge de l’espiritualitat i la fe, no implica necessàriament que aquesta perdi la seva dimensió social o cultural. Tot el que és religiós, pot entendre’s des d’una doble perspectiva que mostra la seva bi-dimensionalitat: d’una banda, una part essencial individual, humana, espiritual, de cerca, que s’experimenta i que es sent; i d’altra banda, una part col·lectiva, grupal, social i cultural, on la religió s’explica i s’entén des de la seva inter-connectivitat i interdependència amb l’antropologia, la sociologia, la política, l’economia i la filosofia. Tal com aborda Mar Griera (2014: p. 54) “En certa manera, la modernitat i els processos que s’hi associen -com ara el creixement de les migracions, la importància de les noves tecnologies de la informació, l’emergència de circuits globals de relació  o la urbanització, entre d’altres- han afavorit el creixement del pluralisme, tant si és entès en termes confessionals -d’organitzacions religioses-, com en termes més genèrics -com a opcions de vida. I aquest creixement del pluralisme té, tal com apunta Peter Berger (2005:10), unes conseqüències determinades”. 

D’altra banda, podem observar les funcions de la religió. donat que algunes d’aquestes passen a ser cobertes per altres institucions, “produint-se una desinstitucionalització, i alhora, una desregulació dels símbols religiosos” (Griera M., 2014: p. 51); en canvi, altres es mantenen o muten. Aquestes noves religions generen sentiment de pertinença i certa cohesió social a nivell transnacional davant de la comunitat de creients o practicants. 

Altrament, les religions tradicionals o institucions com la família cada cop son més incapaces d’atorgar sentit i identitat, per tant, l’individu contemporani cercarà la seva pròpia identitat en aquests nous fenòmens religiosos que tenen un paper clau per atorgar identitat i sentit de vida. Una identitat, això sí, que no es dona per sabut, que no depèn de la cultura o del territori, sinó que està exposada a altres competidors, per tant, pot ser canviant. No obstant això, es pot observar un gir des de funcions més col·lectives i culturals, cap a funcions més individuals: benestar, consol, identitat, etc. 

CONCLUSIÓ

Resumint, la religió es basa en un impuls empíric i espiritual que adquireix forma en funció de les possibilitats i condicionants culturals en que es desenvolupa. Alguns dels condicionants actuals són: desarrelament, individualisme, autonomia, llibertat, globalització, lògica de mercat, des-culturalització, des-territorialització i des-contextualització de les religions, etc.  La religió adaptada a aquestes característiques suposa una reorientació de les funcions tradicionals i l’aparició de diferents fenòmens: la decadència de les religions convencionals i l’auge del moviment “New Age”, noves espiritualitats, religions carismàtiques, fonamentalistes o sectes. 

Totes aquestes tenen elements en comú: són una reacció i una conseqüència de la Modernitat, les quals es basen en la llibertat religiosa, l’individualisme i la conversió individualitzada, i alhora, segueixen una lògica de mercat que sovint suposen una simplificació de creences. Amb tot això, el “New Age” presenta altres característiques pròpies: la cerca de la felicitat i benestar com a finalitat última, l’ús de diferents tècniques sempre que contribueixin al desenvolupament personal, filosofia perenne, mosaic d’elements recollits de diferents tradicions, responsabilitat individual, ètica de la felicitat, etc. Aquests trets coincideixen, en bona mesura, amb els resultats del treball de camp, per tant, el nostre entrevistat s’emmarcaria perfectament dins d’aquest moviment. Aquestes consideracions ens plantegen algunes preguntes a mode de conclusió oberta. 

Partint de que les funcions de la religió es torna més individual que col·lectiva i que les pràctiques i creences se seleccionen, sovint, en base a la seva utilitat i pragmatisme, podem preguntar-nos: podem suposar que tot lo analitzat en aquest text perdurarà i s’accentuarà en el temps? L’expansió i l’ús de les pràctiques orientades a la felicitat junt amb algunes creences útils formaran un corpus -com el moviment “New Age”- estable en el temps, que inclòs arribi a institucionalitzar-se? O la des-contextualització de pràctiques orientals com el “Ioga” o el “Tai Chi” suposarà la desvinculació completa de la religió i la seva conversió en pràctiques sense caràcter espiritual? Quin és el futur de la doctrina, dels dogmes i les exigències morals estrictes i rígides de les religions tradicionals? Quin rol juga la ideologia individual a l’hora de formar part dels nous fenòmens religiosos? Com podem observar, queden moltes preguntes a l’aire, amb moltes incerteses, tret propi dels “temps líquids” que estem vivim, tal i com ho expressava en Zigmund Baumann (Baumann, Z., 2007). 

BIBLIOGRAFIA

Baumann, Zigmund (2007). “Temps líquids. Viure en una època d’incertesa”. Barcelona: Viena Edicions

Cantón, Manuela (2001). “Secularización, mundo global y renacimientos comunitarios”, a: La razón hechizada. Teorías antropológicas de la religión. Barcelona: Ariel, pp. 203-229.

Griera, Maria del Mar (2014). “Més enllà del ‘mite de la secularització’: efervescència espiritual, identitats religioses i experiènicies transcendents”, Enrahonar: Qüaderns de Filosofia, 52, pp. 43-65. 

ImmanuelKant. “El concept d’imperatiu categoric. Kant, el filòsof I les seves circumstàncies”. [Data de consulta: 28 de novembre de 2021]. [Article en línea]. Recuperat de: https://blogs.ua.es/immanuelkant/2010/03/14/el-concepte-dimperatiu-categoric/

Lenoir, F. (2005). “Individualización de lo religioso” y “Globalización de lo religioso” a: Lenoir, F. La metamorfosis de Dios. La nueva espiritualidad occidental. Madrid. Alianza (pp. 17-76)

Morris, Brian (2009). “El neopaganismo y el movimiento New Age”, a: Religión y Antropología, Madrid: Akal, pp. 339-384.

Roy, O. (2010). “Introducción, modernidad, secularización y retorno de lo religioso”, a O. Roy, La santa ignorància. El tiempo de la religión sin cultura. Barcelona: Península

Storey, J. (2012): “La posmodernidad”, (pp. 237-260). Teoría cultural y cultura popular. Barcelona: Octaedro S.L.

Vila Abenza, J.R., (2012). “Filosofia i cultura”. Teoria de la cultura. Barcelona: FUOC